Periodisme i Internet: amor o odi?

UPF Presentació Global Voices en Català

Un dels moments del debat, que s’ha celebrat a l’Auditori del Campus de la Comunicació de la UPF. Foto: Paula Solanas

Blogs, xarxes socials i periodisme: tres elements que xoquen en un moment en què la comunicació parla de canvis. La irrupció d’Internet ha posat a l’abast oportunitats per la creació de nous projectes, però alhora proposa reptes que els mitjans tradicionals han de saber afrontar. En aquest context neix Global Voices en català, una eina per donar veu i explicar els debats que produeix la xarxa i necessiten visibilitat. Catalunya s’obre al món i també apropa les converses de ciutadans d’altres països a la nostra realitat.

A la taula rodona de presentació de la versió catalana de Global Voices s’ha parlat del paper que desenvolupen les noves tecnologies digitals en el món de la comunicació. Els participants han ofert punts de vista diversos. Primer de tot, la Violeta Camarasa, editora de Global Voices en català, ha presentat el projecte, destacant que, a diferència que en els mitjans tradicionals, internet és un espai sense limitacions on es poden trencar els criteris periodístics tradicionals de selecció de notícies que sovint limiten molt la representació del món. Tot i així no són antagònics, ja que segons la periodista valenciana els dos sistemes es complementen.

D’altra banda, tan la periodista digital i blocaire Silvia Cobo, com la membre de People Witness, Cristina Vaquer, han destacat el paper significatiu que tenen les eines digitals. Cobo ha assegurat que els periodistes han d’estar alerta als debats de la xarxa i ha posat en evidència la lentitud que a vegades presenten els mitjans tradicionals en comparació amb els online, com en la cobertura de l’esclat ciutadà del 15-M. “Espanya és un país amb 6 milions d’aturats, però la major penetració d’smartphones a Europa”. Amb aquesta frase sentenciava que els ciutadans cada cop tenen un paper més important en la comunicació. Un rol evident en els streamings, com els que ofereix People Witness, i que ens ha explicat la Cristina Vaquer, membre del col·lectiu.

La complementarietat entre les dues vessants ha dut a qüestionar un gran tòtem per la professió: la figura del periodista. Qui es pot anomenar periodista? Saül Gordillo ha volgut deixar clar la diferència: el periodista no és aquell ha estudiat la carrera (ell mateix no té el títol), però si aquell que adopta una certa actitud i distància a l’hora d’explicar esdeveniments.

Aquestes declaracions han portat a un debat intens, amb molts punts de vista divergents, exemplificat pel cas de Cafè amb Llet. Per una banda Gordillo s’ha posicionat a favor dels mitjans tradicionals, i ha criticat el mitjà per actuar com a “màrtirs” i culpar a la resta de mitjans de no haver-ho fet públic. Altres persones i membres del públic, en canvi, han contraatacat argumentant que el seu punt de vista era massa radical.

Tota la taula ha estat d’acord en què ens trobem en una situació on mitjans online i tradicionals són complementaris i interdependents. Els primers necessiten els tradicionals per a intensificar la seva veu, mentre que aquests s’ha de centrar en les xarxes socials per a saber què pensa la societat i adaptar la seva línea comunicativa: les barreres s’han esvaït.

Contingut relacionat:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s